Escritura de s
2.1 S’escriu s
a) En inicial de paraula, darrere de consonant i en final: suro, sucar, bàlsem, conversar, furs, mas.
b) Entre vocals, quan vaja darrere d’un prefix acabat en vocal be siga d’orige llatí o grec. La pronunciació és de esse sorda:
Ç
S'escriu ç. En interior de paraula seguida de les vocals a, o, u, i en final quan els derivats porten c o ç: alçar, alçària, llançar, açò, veloços
3. Escritura de ss
3.1 S’escriu ss:
a) Entre vocals:travessa, missa, vassall, necessari, sessió.
b) En les paraules que escomencen per a + s + vocal, sempre que esta a no funcione com un prefix negatiu:
assistència, assimilar, associar, assessorar.
c) En les paraules formades pels prefixos des- o dis- i una paraula que tinga per inicial una s. Estos prefixos indiquen: oposició-contrarietat, orige-procedència i extensió-separació:
dessalar, dessucar, dessuar, dissecció, dissenyar, dissolució
d) En el sufix -íssim (femení i plurals també):
rectíssim, pleníssima, blanquíssims, rogíssimes.
4. Escritura de c
4.1 S’escriu:
a) En inicial i interior de paraula davant de les vocals e, i:cent, necessari, cinquanta, posició...
En final de paraula, per al sò que estem tractant [s], s’usa la ç, mai la c que sonaria [k]:
feliç, comerç.
b) En les terminacions -anci, -ància, -ència:
ranci, Constanci, elegància, abundància, residència, excelència.
